lunes, 27 de diciembre de 2010

The Runner in Winter

Hoy he tenido la grata sorpresa de ver como Anton Krupicka ha colgado en su blog http://antonkrupicka.blogspot.com/  un vídeo suyo corriendo por Boulder después de la primera nevada del año. Sobran calificativos... el es una máquina, el vídeo es fantástico y Boulder espectacular. Tuve la suerte de pasar cuatro meses en Boulder el verano del 2009 y el vídeo me ha traido grandes recuerdos de los entrenos que me cascaba por el Bear Peak y el Green Mountain donde hoy aún corre el gran Krupricka. Además un dia de casualidad me lo crucé con su indudable semejante... barba, pelo largo, con pantalon cortísimo y sin camiseta pero con la compañía de un bidón de agua. Momentos inolvidables, espero que os guste el vídeo.



domingo, 12 de diciembre de 2010

Fotos del maratón del l'Ardenya

Ya tenemos fotos!


En la salida quien diga que no hay nervios miente.


Los últimos ánimos antes de la batalla.
















                                                                                       Concentración a tope.


Alegría en la llegada con la segunda plaza. Fué una buena carrera muy exigente.









Comentando la carrera con el ganador.



    Y un buén masaje que vino perfecto. 


 Premios y podio.





lunes, 6 de diciembre de 2010

Segundo en el maratón de l'Ardenya!

Hola a todos! si si si! el domingo acabé segundo en la primera edición del maratón de l'Ardenya en Santa Cristina de Aro. Fué una carrera dura e inesperada por la dureza en los cambios de perfil y terreno continuos. La organización ha echo una gran maratón de montaña aprovechando el terreno, a falta de picos altos, el perfil de la carrera es un rompepiernas sobretodo a partir de mitad de recorrido.

Nos dieron la salida a las 8:30h y me puse tercero detrás del corredor local Roberto Sancho y otro corredor que iba muy ligero. Después de los dos o tres kilometros iniciales y ya con el grupo estirado encaramos la primera rampa corta pero técnica teniendo que grimpar un par de veces. Los dos de delante van mejor que yo y decido ir a mi ritmo y así me quedo solo en tercera posición. Pero al llegar a la cresta me los encuentro de nuevo ya que habían perdido las marcas por un momento. Los tres cojemos una pista y me pongo segundo hasta encarar la primera bajada técnica donde me pasan y vuelvo al tercer puesto.

Así llego al kilometro 8 cuando alcanzo al segundo y empieza una pista larga con una continua pendiente para arriba que me permite correr bién y quedarme solo siempre viendo al líder de la carrera. La subida se alarga unos 7 kilometros y después de una zona más tranquila con algún desnivel a favor, el terreno vuelve a ponerse cuesta arriba hasta el kilometro 20 donde la carrera cambia de modo radical.

No soy consciente ni puedo describir como fué el resto del recorrido si no es a través de las sensaciones físicas que tuve. Sólo recuerdo que fué un constante subir y bajar y un constante cambio de terreno entre senderos y pistas. Las subidas no muy largas pero grimpando agarrandome en piedras y troncos y las bajadas en estrechos senderos llenos de piedras sueltas y arenisca que hacían el terreno muy resbaladizo.

En una de estas bajadas hacia el kilometro 25 noto por primera vez los isquios cargados y tengo algún indicio de tirón muscular así que empiezo a correr como puedo y no como quiero.

En diferentes avituallamientos me van comentando que voy dos minutos detrás de Roberto pero por el kilometro 28 en un tobogán de subidas y bajadas siguiendo el paso de línias eléctricas lo veo pero las piernas no responden. Llego al avituallamiento del kilometro 30 y pregunto por el perfil que queda hasta el final y me dicen que guarde fuerzas porque queda una bajada, una subida no muy larga pero con un buen pendiente y luego ya bajada y plano hasta la meta.

Voy corriendo como puedo, beviendo y comiendo platanos para ver si mejoro el tema de los tirones musculares. Pero ahora ya no sólo se me enganchan los isquios, también el vasto interno de las dos piernas. Supongo que es debido a la dureza de las bajadas y la necesidad de hacer trabajar las rodillas para controlar la pisada. 

La carrera se convierte en un auténtico sufrimiento intentando controlar en todo momento el esfuerzo sin forzar y así evitar los tirones pero al mismo tiempo intentando correr al máximo ritmo posible. Y la sorpresa aunque no presto mucho atención es que me indican en un control que ahora voy más cerca del líder... yo bastante tengo conmigo y no pienso ni mucho menos en alcanzarlo.

Así hago los kilometros hasta el 40 y ya llegando a Santa Cristina efectivamente vuelvo a ver al primero pero ahora sólo me lleva unos 30 segundos que se mantienen hasta la línia de meta. A falta de tener las clasificaciones finales me dijeron que llegué unos 23 segundos detrás del vencedor. Según mi crono 43,56km en 4h:3m:04s.  

Quiero felicitar a la orgnización por el buen trato personal y el buen nivel organizativo siendo el estreno de la prueba, se nota que ya han organizado otros eventos. Además finalizar la carrera dentro del polideportivo municipal es un acierto ya que permite a los corredores recuperar y comentar la carrera con calma y en un espacio bién acondicionada con un avituallamiento final que cumplia sobradamente y sobretodo quiero también destacar el gran nivel del servicio de masajes, eran auténticos profesionales. 

En definitiva una carrera para tener presente y que recomiendo sinceramente. 

Colgaré fotos tan pronto como pueda, Adéu!

viernes, 3 de diciembre de 2010

Maratón de l'Ardenya

Este domingo después de dias de dudas de si correría o no, me espera la Maratón de l'Ardenya.



Después de la maratón de Sant Llorenç Savall he pasado por una gastrointeritis de varios dias y una conjuntivitis que aún no ha remitido del todo. Y aparte de esto y tres semanas enteras de descanso me ha costado volver a calzarme las zapatillas para entrenar. Que si llueve, que si hace frío, que si tengo mucha hambre... todo escusas al inicio pero al final he vuelto a coger el ritmillo y he acabo los entrenos con la sensación de felicidad que tanto engancha. Des de el 21 de noviembre hasta ayer solo he corrido unos 75 kilometros en 7 entrenos y aunque tengo mil dudas he decidido correr en Santa Cristina de Aro.
Imagino que será una carrera muy bonita y con constantes subidas y bajadas ya que la zona no tiene grandes montañas pero si un relieve sinuoso que conozco un poco de recorrerlo en btt en verano y por supuesto con vistas al mar. 
El detalle de la carrera es este:

Distancia: 39.800 metros 
Desnivel acumulado +/-: 3264 aprox. 
Avituallamientos: 6, más la llegada.  
Controles de paso: 4 
Tiempo máximo para finalizar la carrera: 8 horas

más info en http://maratomuntanyaardenya.blogspot.com

domingo, 21 de noviembre de 2010

Media Maratón de Ripoll

Esta mañana gélida hemos corrido con mi cuñado y mi hermana la tradicional media maratón de Ripoll. Ayer nevó en el Ripollés y esta mañana ha amanecido fría tal como dicen la gente de Ripoll, el frío llega con la media maratón. 



Pues a las 10 y pocos minutos han dado el pistoletazo de salida y mi cuñado se ha ido per delante y yo me he quedado con mi hermana tal y como estaba previsto. Para los dos era su primera media maratón en una carrera y han cumplido con creces. A los tres kilometros miro el Garmin Forerunner 305 y veo que vamos a 5:36 el kilometro y pienso que mi hermana no será capaz de aguantar este ritmo hasta el final ya que me parece que su respiración es forzada, además ella antes de salir que cree un buen ritmo los 6 minutos el kilometro. Pues me equivoco y aún mejora el promedio. Ya llegando a Sant Joan de les Abadesses nos cruzamos con mi cuñado y para los tres es una bocanada de fuerza. 




Llegamos a Sant Joan y empieza la bajada donde sin darse cuenta mi hermana sube el ritmo hasta poner  el tiempo promedio en los 5 minutos y 32 segundos. Pero a partir del kilometro 14 el sol se esconde detrás de una fina nube y los dos notamos una bajada de la temperatura que hace que los últimos 5 kilometros sean algo pesados con alguna que otra sensación de frío y dolor en las piernas. Al final de las carreras son estos momentos los que te hacen valorar aún más cada reto. Y así es que llegamos a Ripoll. 

    

Al final los tres ganadores nos hemos merecido un buen caldito caliente y alguna infusión. Mi cuñado Francesc ha terminado con 1 hora 37 minutos y 7 segundos, magnífico. Y los hermanos Caba hemos terminado con 1 hora 58 minutos 17 segundos. Y no os negaré que al llegar a la plaza del Monasterio de Ripoll y ver la cara de alegría de mi hermana no me haya emocionado un poco. Es una campeona.


Ha sido un magnífico fin de semana en el Ripollés acabando con una fabulosa matinal atlética.

martes, 16 de noviembre de 2010

Conjuntivitis

Ayer os contaba que este fin de semana tenía media maratón en Ripoll y que sería con la família... vamos que pintaba todo muy bién. Pues está mañana me he despertado así, con el ojo izquierdo bastante jodido.

Estoy guapo verdad? El médico dice que tengo una conjuntivitis de caballo y que depende de la evolución pero me puedo pasar hasta 15 dias así. Crucemos los dedos y esperemos que sea menos y a ver si llegamos al domingo en buenas condiciones para correr con la family.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Descanso sin reposo

Llevo dos semanas de descanso y se me está poniendo muy bién. Sobretodo en la barriga! Pero tengo una família que está acostumbrada a que me pase los fines de semana corriendo y parece que a ellos mi descanso no se les está poniendo tan bién. Me explico, mi cuñado Cesc y mi hermana Roser me han inscrito a la media maratón de Ripoll de este domingo. Lo bueno es que ellos también correrán y nos olvidaremos de los ritmos y los tiempos finales, me lo voy a pasar en grande acompañando a mi hermana en su primera media maratón mientras mi cuñado corre por delante.
Y si con una media no había suficiente, Anna insiste en que me inscriba a la maratón de montaña de l'Ardenya en Santa Cristina de Aro el domingo 5 de diciembre. Pues ya veis, cuando me levanto temprano los fines de semana para ir a correr se queja porque la dejo sola y ahora que llevo dos fines de semana de relax me echa de la cama.
Que descanso sin reposo...

martes, 9 de noviembre de 2010

Translation

Hoy me he levantado con un comentario de Samy en el blog y me he dado cuenta que aunque amo el catalán, estoy cerrando puertas a quien no lo hable. Por lo que a partir de hoy me decido a escribir mis historias en castellano con el riesgo de hacer mil faltas ortográficas. Pues eso, a pasar un muy buen dia!

lunes, 1 de noviembre de 2010

Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall

El dia va començar liat amb el canvi d'hora, els telèfons moderns es canvien d'hora automàticament i si la nit abans jo ja l'havia canviat resulta que ho havíem fet per duplicat, sort que sempre hi ha el subconscient que t'alerta i et recorda que t'has de llevar, en definitiva em vaig despertar mitja hora més tard del previst. 

Dutxa i a esmorzar, i per la finestra de la cuina tot esmorzant només veig que pluja i vent, de fet molta pluja i molt vent. S'augurava una cursa passada per aigua i en condicions extremes. 

Després de recollir el dorsal i fer els darrers preparatius vaig cap a la sortida on escalfo una mica amb el Mep i em diu que ha vist el Pere Aurell i ens trobem de cara al Just Sociats. El primer vé de fer segon a la duríssima marató del Toubkal al Marroc i el Just ha acabat en cinquena posició de la Copa de Món de Curses de Muntanya, així doncs es presenta un podi de molt nivell. Tanmateix també veig a la sortida en Josep Maria Pijuan (primer classificat del circuit i la copa catalana de curses de muntanya) i el Pedrito també de Sant Llorenç que és una màquina. En definitiva molt ferro al tancat de sortida.

Tancat de sortida.
Som-hi!

Sortida a les 7:30h sota una petita pluja que ens acompanya intermitentment fins a la Mola. De seguida el Pedrito es posa davant a marcar el ritme, jo el segueixo a uns 15 metres de distància i darrera sento que pujen xerrant els 3 cracks que us he dit abans més l'Albert de l'equip fondistes del Solsonès. L'Albert m'avança i ens mantenim en aquesta situació fins a les Marines (aprox. km 8). Jo no m'ho crec, vaig amb els fora de sèrie! Evidentment a la que el terreny es posa una mica més tècnic marxen els cracks per davat i l'Albert i jo ens quedem junts fins a les Arenes. Aquí a les Arenes el grup de 4 de davant ens porten només entre un i dos minuts de diferència, inimaginable.

Pont de la Roca.

Però a partir de les Arenes realment la cursa es complica, senders estrets i tècnics, desnivells forts, pedreres on l'aigua corria per tot arreu i començo a notar el vent, el fred i la humitat pròpia d'un dia de dimonis. L'Albert es queda enrera i començo una carrera en solitari. Cap el kilometre 20 decideixo prendrem un Vitanadh Express per encarar els 4km de pujada a la Mola pel camí dels Monjos. I realment se'm posa fantàstic, pujo a la Mola sense parar, camino a la primera rampa però després ho faig tot corrent fins a dalt. La boira és espessa i la pluja molt forta degut a les ratxes de vent, en alguns moments penso què carai estic fent aquí i en aquestes condicions però per sort tiro del millor recurs per superar aquests moments i és pensar que estic fent el que més m'agrada en aquesta vida, per tant a correr i prou de menjar-me el tarro.

Les Arenes.

Em planto a dalt en 2 hores 14 minuts, dos minuts millor que l'any anterior i m'emociono en pensar que potser podré baixar de les 4 hores de cursa. La carena del Pagès la faig a fondo i la baixada cap a la Font del Llort amb molta precaució, poques vegades he vist aquesta canal tant relliscosa i perillosa. Baixo encongit i retenint per la por a caure i un cop a baix ja encarant el Marquet de les Roques me n'adono que els isquios em passen factura de baixar tant garrativat. Encaro les pujades de després del Marquet cap a Era Ventosa amb males sensacions i pensant que estic fluix i que no podré baixar de les 4 hores finals. Decideixo no mirar el rellotge i intentar portar un ritme que em permeti pujar bé després de cada baixada així evitant canvis de ritme bruscos i transicions musculars delicades en els canvis de desnivell. 

Al Marquet trobant els corredors de la 1/2.

Deixant el Marquet de les Roques.

La cosa funciona i faig els kilometres finals de baixada per la Vall d'Horta i la última pujada cap a la Creu de Ricó millor que el darrer any quan les rampes als isquios em van fer parar. Després de la Creu de Ricó només queda un senderet de baixada i pista ampla fins a Sant Llorenç. Un cop trepitjo l'asfalt torno a mirar el rellotge i veig que porto 3 hores i 58 minuts i apreto al màxim per entrar a meta en 3 hores 59 minuts i 12 segons i feliç, molt feliç. Baixar de les 4 hores és tot un èxit.

Arribada a la plaça de Sant Llorenç.

Els cracks han acabat... buf! Just Sociats 1er 3h 38m, Pere Aurell 2on 3h 41m, Pedrito 3er 3h 51m i Josep Maria Pijuan a uns segons del Pedro. I per mi la cinquena posició! 

Un any més la marató de Sant Llorenç ha demostrat ser equilibrada i dura al mateix temps, i com sempre  només cal felicitar a l'organització per la bona feina i donar les gràcies als voluntaris per la millor tasca. 

I felicitar també a uns quants Llorençans i amics... el Pere Santín, el Pere Calvet i el Ramón Casanovas que han fet la 1/2 amb molt bons temps, el Litu que ha fet la popular de 12km en menys d'1 hora i com sempre als ja veterans de la marató com el Mep i el Malàs que tot i problemes físics han acabat com autèntics lluitadors, el Jordi, l'Esteve, el Valentí, el Manolo i alguns novells com el Pep Silvestre i el Rogelio. Enhorabona a tots!

Fins l'any que vé!

sábado, 30 de octubre de 2010

Marató de Sant Llorenç, dia previ.

El dia previ a la Marató de Sant Llorenç sempre porta sensacions que cap altra cursa genera. Pujem a dinar a casa dels pares i comença el ritual de menjar pasta i després del dinar començar a preparar la roba de la cursa a la habitació on havies dormit alguns anys. És una sensació de calma i relax per sentir-te a casa a diferència de fer-ho en un camping, un hotel, o al mateix cotxe minuts abans de la sortida. Al mateix temps repasso mentalment el recorregut que conec bastant bé i recordo les rampes de pujada i les pistes amples on puc correr amb passa llarga. En el fons em vaig preparant per la guerra.

Després quan ja em canso d'estar a casa i donar voltes a la cursa, surto a donar un volt pel poble passant per la plaça on sempre hi ha algú amb el que comentar la jugada. Enguany m'he trobat els dos germans Mep, el Malàs, el Pere Santín, el Maudos i organitzadors i voluntaris de la cursa. Que si com et trobes, que si estas bé o malament, com et va anar la última cursa, què vas fer la marató de l'any passat, etc... parlant de correr i curses se'ns passa l'estona fins que al final he de marxar per no anar tard a sopar.

Un cop a casa, he sopat un bon pà amb tomàquet amb la family i ara si que només espero passar un bona nit i demà estar apunt per la cursa. A les 5 del matí en peu!

Bona nit i sort a tots demà.

domingo, 24 de octubre de 2010

Setmana Prèvia a la Marató de Sant Llorenç Savall

Aquesta setmana que avui acaba va començar amb mal peu però ha acabat sent una molt bona setmana d'entreno per anar acabant la posta apunt per la Marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.

El dilluns per coses de feina no vaig poder correr però el la resta de dies m'he près la revenja.
Dimarts:      12km en 49min i 37s. Asfalt.
Dimecres:    9,6km en 45min i 10 seg. Muntanya.
Dijous:        10,7km en 44min i 14seg. Asfalt.
Divendres:   6 series d'1,6km per sota de 4min/km amb 2min de recuperació. Asfalt.
Dissabte:     19,6km caminant per muntanya en 4h i 47min i amb la companyia del meu pare.
Diumenge:  32,8km en 3h 7min i 14seg. Muntanya

Total 97,8km i 11h:9m:20s.

Aquesta setmana m'agradaria fer sortides d'entre 9 i 10km i a partir de dimecres descans fins diumenge.
A veure si arribem a la tanca de sortida amb els dipòsits plens!

jueves, 21 de octubre de 2010

VITAE

Avui no parlaré de curses però si d'un aspecte que hem de cuidar i molt que és l'alimentació. Desde fa un parell de setmanes formo part del Projecte Vitae que és un laboratori de complements nutricionals i plantes medicinals que tenen com a misió oferir productes naturals seleccionats de la més alta qualitat que aporten importants beneficis per la salut, amb l'objectiu d'ajudar a mantenir i allrgar un estat de salut òptim que permeti gaudir d'una vida plena i vida.
 
Per esportitstes tenen productes per millorar i completar la dieta, productes per mantenir la vitalitat del cos, productes que aporten energía, productes que ajuden a compensar l'acumulació d'àcids i afavoreixen la remineralització i un llarg etc... que millor que testejeu vosaltres a la mateixa web de vitae. 
 
 
 
 
 
 

martes, 19 de octubre de 2010

Novetats de la UTMB

Avui he vist aquesta notícia referent a l'Ultra Trail del Montblanc a la web de corredor de montaña http://www.corredordemontana.com/ . Al final i després  d'aquesta edició desafortunada la organització ha decidit tornar peles a certs corredors... segur que no satisfarà a tots els corredors que van veure frustrats els seus reptes però almenys fan un gest. I és que la reputació que costa molts anys de guanyar  es pot perdre en un sol dia. Aquí va la notícia:



La organización del UTMB reembolsará a algunos participantes de la pasada edición

Catherine Poletti, directora del UTMB, acaba de anunciar en un escrito en el foro de la web del Ultra Trail más prestigioso del mundo, que reembolsará una cantidad de dinero, a cada uno de los participantes que no tomaron la salida el sábado desde Courmayeur - tras retomar la prueba, después de su suspensión.
17.10_UTMB_f_org
El reembolso sólo se hará efectivo a cada uno de los participantes que lo soliciten, tras ver las consultar las condiciones de reembolso en el espacio que hay en la web de la prueba (ficha del corredor).

Esperamos que esta información sea del interés de muchos de vosotr@s.

Os dejamos con la traducción del comunicado de la Sra Poletti:
Buenos días a todos:
Retomamos las decisiones que nos permitan cerrar la edición 2010 de Ultra-Trail del Mont Blanc, por tanto, les comento:
A los corredores de la UTMB y del TDS, que no participaron el sábado en la re-inicio del UTMB, serán reembolsados con 100€ (para el UTMB) y 80€ (para el TDS).
Cada corredor, podrá consultar en su espacio personal (ficha corredor) de la web de la organización www.ultratrailmb.com las condiciones de reembolso, y rellenar el formulario demandando el reembolso del dinero. Esta operación, se podrá realizar desde el 15 de octubre de 2010, y antes del 15 de noviembre de 2010.
Por otro lado, desde la organización del UTMB, consideramos que la anulación o la interrupción de una carrera por razones de seguridad no debe ser una causa de modificación de las reglas de inscripción, por lo que no concederemos prioridad de inscripción compensatoria, además que las condiciones de inscripciones en término de puntos de calificación, no se modificarán.



17.10_UTMB_f_org_3





lunes, 4 de octubre de 2010

PERDUT I RETIRADA

Si si si, el que va començar molt bé es va torçar cap a la segona hora i mitja de cursa. A les 9 i escaix del matí vem sortir de la plaça d'Alquézar, poble que recomano visitar a tothom, i amb tota la intenció em vaig posar a seguir l'Oscar Perez ja que vaig intuir seria el guanyador de la Ultra. El Raúl Angulo es va sumar al carro i poc després venia el Xesc Terés que tot i haver fet el Tor de Geants feia dues setmanes encara va arrencar al cap de cursa.

El primer kilometre de cursa va ser per dins d'Alquézar pujant i baixant carrers de tal manera que el grup es va estirar i vem arribar al primer sender amb comoditat per poder trotar sense l'agobio d'altres corredors. Sempre a uns metres de l'Oscar Pérez i amb la companyia del Raúl.

Cap el Kilometre 7 em vaig adonar que el Raúl s'havia quedat una mica i jo estava atrapant a l'Oscar fins que el vaig avançar. El terreny se'm posava bé i s'adaptava a les meves condicions. Així vaig anar apretant i els següents 7 kilometres van ser molt bons fins altre cop passar pel poble d'Alquézar. Havia agafat certa distància a l'Oscar i el Raúl i havia avançat al primer corredor de la Trail, el Victor de Sant Cugat. Els kilometres previs a Alquézar van ser preciosos corrent per passareles penjades a les parets d'uns gorgs amb aigua cristalina. Senzillament un encert, magnífic.

A partir d'Alquézar les condicions del terreny van afavorir als més técnics i així va ser com l'Oscar Pérez m'atrapa altre cop i m'avança cap el Kilometre 17 de cursa. M'agafa certa distància i un cop el camí es torna a obrir el vaig veient com atrapa al que en aquell moment era el tercer de la general. Jo vaig progressant bé i crec que tal com l'Oscar avança posicions jo també ho vaig fent a mesura que el terreny m'és més favorable. Però de cop i volta deixo de veure l'Oscar i el seu predecessor i penso que han fet un canvi de ritme molt fort i que és normal i segueixo corrent veient les marques de la cursa en tot moment. Així vaig baixant i començo a dubtar del ritme, del camí, de mi... fins que arribo al poble de Radiquero on resulta que no havia d'haver arribat. Els de l'organització em diuen que no estic al recorregut de la Ultra sinó al de la Trail i em diuen que he de tirar uns 5km enrera per reemprendre el camí correcte. En aquell moment el meu cap fa números i se n'adona que hauré perdut uns 25 minuts de baixada i que en perdré uns 30 o 35 de pujada o sigui que un total de 60 minuts aproximadament. Evidentment m'emprenyo ja que en un moment vaig passar d'estar lluitant per les primeres places i amb molt bones sensacions a estar fora de la cursa. Decideixo plegar i anar cap Alquézar seguint el tram final de la Trail i així és com acaba l'aventura del UT de Guara Somontano. 

Hi he donat varies voltes i encara no sé on em vaig despistar però després em vaig assabentar que força gent va fer el mateix camí que jo encara que al anar més en el pelotón doncs es van anar trobant altres corredors que els alertaven. 

Al final l'Oscar Pérez va fer segon i estic convençut que jo hagués pogut fer un bon resultat. Tot i això mai se sap perquè cada cursa és diferent i una simple torçada de peu et deixa a la cuneta. Què hi farem. 

Almenys vem poder compartir un bon cap de setmana i bons moments amb el Raúl, l'Eva, el Xesc, el seu junior i un colega i l'Anna.

L'any que vé intentaré tornar ja que la organització, la cursa, l'entorn, tot està en les millors condicions per poder gaudir d'un gran dia Ultra.  

jueves, 30 de septiembre de 2010

UT Guara Somontano



Aquest dissabte anirem a Alquezar, Osca, a correr la UT Guara Somontano on molt amablement em van convidar la organització després del bon resultat assolit al UT de Coll de Nargó el mes de maig. La cursa té un recorregut de 92 km. i 6.612 mts. de desnivell acumulat a realitzar en un màxim de 24 hores. La sortida serà el mateix dissabte a les 9 del matí i si tot va bé espero poder gaudir de la bellesa de la zona on diuen hi ha uns barrancs espectaculars com així ho demostra la tradició en la pràctica de barranquisme.

Aquesta setmana he fet dues tirades curtes de 10,5km però en 55 minuts molt intensos i avui per fi m'he tret les agulletes dels quadríceps de sobre. Avui i demà descans i a esperar que dissabte les coses ens surtin bé.

domingo, 26 de septiembre de 2010

Cap de setmana llarg i de prova


Aquest cap de setmana llarg de la Mercè he pogut posar-me a prova per saber si seré capaç d'aguantar els 90km del UT de Guara Somontano http://ultratrailguarasomontano.blogspot.com/ del proper dissabte 2 d'octubre. Després de l'UT d'Andorra a finals de juny no he fet cap cursa ni llarga ni curta i només m'he dedicat a correr per sensacions i fer bicicleta i encara a dia d'avui soc un mar de dubtes de com encarar els 90km el proper dissabte. 


Divendres matí em vaig proposar pujar al Costabona (2.465m) pel camí de Carboner i per la Pista d'Espinavell per veure com responien les cames. El primer kilometre va ser per asfalt i d'escalfament fins arribar a l'inici del camí de Carboneron comencen uns 2,5km de pujada molt maca... dic maca no pel salt del Cossi d'en Batlló 

Salt del Cossi d'en Batlló.

sinó perquè el tram final d'ascensió se les porta. Un cop acabat aquest tram et trobes amb la pista d'Espinavell on és un plaer trotar i puc veure si les cames em van o no... i la veritat és que van millor del que em pensava però tampoc n'hi ha per tirar cuets. 

Pista d'Espinavell.

A la pista d'Espinavell faig uns 7km fins arribar al peu del Costabona on la mandra se'm passa de cop i arrenco a pujar com les cabres seguint a vegades les marques del GR a vegades les tanques dels ramats i a vegades segons la meva orientació. En 41 minuts soc capaç de fer els 2,5km d'ascensió i els 450m de desnivell.


Pujada al Costabona.

La baixada la faig pels mateixos 2,5km finals i un cop a la pista d'Espinavell baixo altre cop a Setcases pel Pla de Liens. Al final he fet un bon entreno de 24km amb 1.372m de desnivell positiu i 1.327m de negatiu en 3 hores i 3 minuts. Arribo bé a Setcases però mai m'hagués pensat que a l'endemà tindria les agulletes als quadríceps que encara tinc... buf! 


A dalt del Costabona.

Dissabte descanso i me n'adono que feia dies que no feia aquests desnivells. Tal com deia abans les agulletes són de aupa. 

Però avui diumenge tot i les agulletes he sortit animat a pujar altre cop al Costabona per després anar cap a la Portella de Mantet, el Pic de la Dona, el Bastiments i baixar per la Coma de l'Orri. 
Ha fet un dia magnífic i el recorregut ha sigut espectacular, així es veia la vessant francesa de la pujada al Costabona, sota el mar de núvols hi ha Prats de Molló.

Sota els núvols, Prats de molló.

Desde feia temps no tenia sensació de fred i és que el vent del nord comença a fer feina i així estava de congelat el pal indicador de la Portella de Mantet.





Portella de Mantet.

A partir de la Portella de Mantet el recorregut dona la volta a l'estació d'ski de Vallter 2000 passant per el Pic de la Dona (2.704m) i el Bastiments (2.881m).


Vallter.

Des del Bastiments i per tornar a Setcases he baixat per la vall de la Coma de l'Orri que acostuma a estar menys transitada que el GR que passa pel refugi d'Ulldeter.


Coma de l'Orri.


He fet una volta sense mirar massa els desnivells ni el crono, més o menys he estat 2 hores a rribar al Costabona, un parell d'hores més per arribar fins el Bastiments i una hora i 40 minuts per baixar fins a Setcases.  El desnivell ha sigut molt bó, 2,073m positius i 2.079m negatius que fan que em vegi en prou forma com per decidir anat al UT de Guara Somontano.