sábado, 30 de octubre de 2010

Marató de Sant Llorenç, dia previ.

El dia previ a la Marató de Sant Llorenç sempre porta sensacions que cap altra cursa genera. Pujem a dinar a casa dels pares i comença el ritual de menjar pasta i després del dinar començar a preparar la roba de la cursa a la habitació on havies dormit alguns anys. És una sensació de calma i relax per sentir-te a casa a diferència de fer-ho en un camping, un hotel, o al mateix cotxe minuts abans de la sortida. Al mateix temps repasso mentalment el recorregut que conec bastant bé i recordo les rampes de pujada i les pistes amples on puc correr amb passa llarga. En el fons em vaig preparant per la guerra.

Després quan ja em canso d'estar a casa i donar voltes a la cursa, surto a donar un volt pel poble passant per la plaça on sempre hi ha algú amb el que comentar la jugada. Enguany m'he trobat els dos germans Mep, el Malàs, el Pere Santín, el Maudos i organitzadors i voluntaris de la cursa. Que si com et trobes, que si estas bé o malament, com et va anar la última cursa, què vas fer la marató de l'any passat, etc... parlant de correr i curses se'ns passa l'estona fins que al final he de marxar per no anar tard a sopar.

Un cop a casa, he sopat un bon pà amb tomàquet amb la family i ara si que només espero passar un bona nit i demà estar apunt per la cursa. A les 5 del matí en peu!

Bona nit i sort a tots demà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario