lunes, 1 de noviembre de 2010

Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall

El dia va començar liat amb el canvi d'hora, els telèfons moderns es canvien d'hora automàticament i si la nit abans jo ja l'havia canviat resulta que ho havíem fet per duplicat, sort que sempre hi ha el subconscient que t'alerta i et recorda que t'has de llevar, en definitiva em vaig despertar mitja hora més tard del previst. 

Dutxa i a esmorzar, i per la finestra de la cuina tot esmorzant només veig que pluja i vent, de fet molta pluja i molt vent. S'augurava una cursa passada per aigua i en condicions extremes. 

Després de recollir el dorsal i fer els darrers preparatius vaig cap a la sortida on escalfo una mica amb el Mep i em diu que ha vist el Pere Aurell i ens trobem de cara al Just Sociats. El primer vé de fer segon a la duríssima marató del Toubkal al Marroc i el Just ha acabat en cinquena posició de la Copa de Món de Curses de Muntanya, així doncs es presenta un podi de molt nivell. Tanmateix també veig a la sortida en Josep Maria Pijuan (primer classificat del circuit i la copa catalana de curses de muntanya) i el Pedrito també de Sant Llorenç que és una màquina. En definitiva molt ferro al tancat de sortida.

Tancat de sortida.
Som-hi!

Sortida a les 7:30h sota una petita pluja que ens acompanya intermitentment fins a la Mola. De seguida el Pedrito es posa davant a marcar el ritme, jo el segueixo a uns 15 metres de distància i darrera sento que pujen xerrant els 3 cracks que us he dit abans més l'Albert de l'equip fondistes del Solsonès. L'Albert m'avança i ens mantenim en aquesta situació fins a les Marines (aprox. km 8). Jo no m'ho crec, vaig amb els fora de sèrie! Evidentment a la que el terreny es posa una mica més tècnic marxen els cracks per davat i l'Albert i jo ens quedem junts fins a les Arenes. Aquí a les Arenes el grup de 4 de davant ens porten només entre un i dos minuts de diferència, inimaginable.

Pont de la Roca.

Però a partir de les Arenes realment la cursa es complica, senders estrets i tècnics, desnivells forts, pedreres on l'aigua corria per tot arreu i començo a notar el vent, el fred i la humitat pròpia d'un dia de dimonis. L'Albert es queda enrera i començo una carrera en solitari. Cap el kilometre 20 decideixo prendrem un Vitanadh Express per encarar els 4km de pujada a la Mola pel camí dels Monjos. I realment se'm posa fantàstic, pujo a la Mola sense parar, camino a la primera rampa però després ho faig tot corrent fins a dalt. La boira és espessa i la pluja molt forta degut a les ratxes de vent, en alguns moments penso què carai estic fent aquí i en aquestes condicions però per sort tiro del millor recurs per superar aquests moments i és pensar que estic fent el que més m'agrada en aquesta vida, per tant a correr i prou de menjar-me el tarro.

Les Arenes.

Em planto a dalt en 2 hores 14 minuts, dos minuts millor que l'any anterior i m'emociono en pensar que potser podré baixar de les 4 hores de cursa. La carena del Pagès la faig a fondo i la baixada cap a la Font del Llort amb molta precaució, poques vegades he vist aquesta canal tant relliscosa i perillosa. Baixo encongit i retenint per la por a caure i un cop a baix ja encarant el Marquet de les Roques me n'adono que els isquios em passen factura de baixar tant garrativat. Encaro les pujades de després del Marquet cap a Era Ventosa amb males sensacions i pensant que estic fluix i que no podré baixar de les 4 hores finals. Decideixo no mirar el rellotge i intentar portar un ritme que em permeti pujar bé després de cada baixada així evitant canvis de ritme bruscos i transicions musculars delicades en els canvis de desnivell. 

Al Marquet trobant els corredors de la 1/2.

Deixant el Marquet de les Roques.

La cosa funciona i faig els kilometres finals de baixada per la Vall d'Horta i la última pujada cap a la Creu de Ricó millor que el darrer any quan les rampes als isquios em van fer parar. Després de la Creu de Ricó només queda un senderet de baixada i pista ampla fins a Sant Llorenç. Un cop trepitjo l'asfalt torno a mirar el rellotge i veig que porto 3 hores i 58 minuts i apreto al màxim per entrar a meta en 3 hores 59 minuts i 12 segons i feliç, molt feliç. Baixar de les 4 hores és tot un èxit.

Arribada a la plaça de Sant Llorenç.

Els cracks han acabat... buf! Just Sociats 1er 3h 38m, Pere Aurell 2on 3h 41m, Pedrito 3er 3h 51m i Josep Maria Pijuan a uns segons del Pedro. I per mi la cinquena posició! 

Un any més la marató de Sant Llorenç ha demostrat ser equilibrada i dura al mateix temps, i com sempre  només cal felicitar a l'organització per la bona feina i donar les gràcies als voluntaris per la millor tasca. 

I felicitar també a uns quants Llorençans i amics... el Pere Santín, el Pere Calvet i el Ramón Casanovas que han fet la 1/2 amb molt bons temps, el Litu que ha fet la popular de 12km en menys d'1 hora i com sempre als ja veterans de la marató com el Mep i el Malàs que tot i problemes físics han acabat com autèntics lluitadors, el Jordi, l'Esteve, el Valentí, el Manolo i alguns novells com el Pep Silvestre i el Rogelio. Enhorabona a tots!

Fins l'any que vé!

10 comentarios:

  1. No sabia que tinguessis bloc...
    T'enllaço, company!
    A veure si em tornes el favor... :)
    Petons!
    Àlex

    ResponderEliminar
  2. Hey Jordi, sóc el Christian Raset moltes felicitats per la teva cinquena posició. Em va fer molta il.lusió de trobar-te durant la cursa, estàs fet tot un crack!!

    Salut,

    ResponderEliminar
  3. No et vaig conèixer d'esquena però no cal que et digui que els teus ànims van ajudar molt. I llàstima que després a la plaça entre tanta gent no vem poder xerrar massa. Ara has de convertir-ho en una tradició, jo vaig començar un any fent la mitja i després ja porto tres maratons. Salut Christian!

    ResponderEliminar
  4. Àlex! aquí trobaras les meves bogeries!

    ResponderEliminar
  5. Quan torni a de Shanghai, que hi tindré que passar un any més, t'agafaré com entrenador personal... ja hi pots comptar amb aixó. Felicitats, figura.

    ResponderEliminar
  6. Pau! l'any que vé a la marató de la muralla Xina! Una abraçada ben gran.

    ResponderEliminar
  7. Ho intentaré, la vertitat és que els de la marató vau fer-me molta enveja sana. Em poso com a fita l'any vinent doncs per estrenar-me.
    Salut!!

    ResponderEliminar
  8. Ei Jordiiii!!!! Felicitats per aquesta cinquena posició, m'ho va xivar el David quan jo encara era per la Índia, jeje!!! Ho vas fer requetebé! Vaig pensar molt en tots vosaltres... en 16 anys, la primera edició que em perdo :-( Clar, que no m'arrepenteixo, jaja. Molt bona crònica!

    ResponderEliminar
  9. Elvira! I tu què? quin dia podré escoltar de primera veu la votra crónica? Estaré pendent de venir a qualsevol xerrada que feu, per què en fereu oi? M'has de mantenir informat ok?
    Però què? genial o què? si oi?... jolín quina envejeta!

    ResponderEliminar
  10. Val mes tard que mai, ara per escrit MOLTES FELICTATS i espero que aixo sigui nomes el proleg del 2.011.

    Xesc

    ResponderEliminar