jueves, 30 de septiembre de 2010

UT Guara Somontano



Aquest dissabte anirem a Alquezar, Osca, a correr la UT Guara Somontano on molt amablement em van convidar la organització després del bon resultat assolit al UT de Coll de Nargó el mes de maig. La cursa té un recorregut de 92 km. i 6.612 mts. de desnivell acumulat a realitzar en un màxim de 24 hores. La sortida serà el mateix dissabte a les 9 del matí i si tot va bé espero poder gaudir de la bellesa de la zona on diuen hi ha uns barrancs espectaculars com així ho demostra la tradició en la pràctica de barranquisme.

Aquesta setmana he fet dues tirades curtes de 10,5km però en 55 minuts molt intensos i avui per fi m'he tret les agulletes dels quadríceps de sobre. Avui i demà descans i a esperar que dissabte les coses ens surtin bé.

domingo, 26 de septiembre de 2010

Cap de setmana llarg i de prova


Aquest cap de setmana llarg de la Mercè he pogut posar-me a prova per saber si seré capaç d'aguantar els 90km del UT de Guara Somontano http://ultratrailguarasomontano.blogspot.com/ del proper dissabte 2 d'octubre. Després de l'UT d'Andorra a finals de juny no he fet cap cursa ni llarga ni curta i només m'he dedicat a correr per sensacions i fer bicicleta i encara a dia d'avui soc un mar de dubtes de com encarar els 90km el proper dissabte. 


Divendres matí em vaig proposar pujar al Costabona (2.465m) pel camí de Carboner i per la Pista d'Espinavell per veure com responien les cames. El primer kilometre va ser per asfalt i d'escalfament fins arribar a l'inici del camí de Carboneron comencen uns 2,5km de pujada molt maca... dic maca no pel salt del Cossi d'en Batlló 

Salt del Cossi d'en Batlló.

sinó perquè el tram final d'ascensió se les porta. Un cop acabat aquest tram et trobes amb la pista d'Espinavell on és un plaer trotar i puc veure si les cames em van o no... i la veritat és que van millor del que em pensava però tampoc n'hi ha per tirar cuets. 

Pista d'Espinavell.

A la pista d'Espinavell faig uns 7km fins arribar al peu del Costabona on la mandra se'm passa de cop i arrenco a pujar com les cabres seguint a vegades les marques del GR a vegades les tanques dels ramats i a vegades segons la meva orientació. En 41 minuts soc capaç de fer els 2,5km d'ascensió i els 450m de desnivell.


Pujada al Costabona.

La baixada la faig pels mateixos 2,5km finals i un cop a la pista d'Espinavell baixo altre cop a Setcases pel Pla de Liens. Al final he fet un bon entreno de 24km amb 1.372m de desnivell positiu i 1.327m de negatiu en 3 hores i 3 minuts. Arribo bé a Setcases però mai m'hagués pensat que a l'endemà tindria les agulletes als quadríceps que encara tinc... buf! 


A dalt del Costabona.

Dissabte descanso i me n'adono que feia dies que no feia aquests desnivells. Tal com deia abans les agulletes són de aupa. 

Però avui diumenge tot i les agulletes he sortit animat a pujar altre cop al Costabona per després anar cap a la Portella de Mantet, el Pic de la Dona, el Bastiments i baixar per la Coma de l'Orri. 
Ha fet un dia magnífic i el recorregut ha sigut espectacular, així es veia la vessant francesa de la pujada al Costabona, sota el mar de núvols hi ha Prats de Molló.

Sota els núvols, Prats de molló.

Desde feia temps no tenia sensació de fred i és que el vent del nord comença a fer feina i així estava de congelat el pal indicador de la Portella de Mantet.





Portella de Mantet.

A partir de la Portella de Mantet el recorregut dona la volta a l'estació d'ski de Vallter 2000 passant per el Pic de la Dona (2.704m) i el Bastiments (2.881m).


Vallter.

Des del Bastiments i per tornar a Setcases he baixat per la vall de la Coma de l'Orri que acostuma a estar menys transitada que el GR que passa pel refugi d'Ulldeter.


Coma de l'Orri.


He fet una volta sense mirar massa els desnivells ni el crono, més o menys he estat 2 hores a rribar al Costabona, un parell d'hores més per arribar fins el Bastiments i una hora i 40 minuts per baixar fins a Setcases.  El desnivell ha sigut molt bó, 2,073m positius i 2.079m negatius que fan que em vegi en prou forma com per decidir anat al UT de Guara Somontano. 



lunes, 20 de septiembre de 2010

Algún dia ha de ser el primer...

Avui per fi m'he decidit a donar forma al blog que fa tant temps em rondava de fer. Per tant podríem dir que avui neix el meu blog que dedicaré principalment a la meva afició que no és una altra que correr per les muntanyes a peu, en bici, esquiant o amb raquetes... encara que ja veureu que les bambes de muntanya prendran la major part del protagonisme al llarg d'entrenaments i curses. Ara bé, em reservo el dret d'escriure tot el que se'm passi pel cap o sigui que si un dia veieu que no parlo de correr doncs que no us sembli estrany.



Després d'un primer semestre d'any molt intens d'entrenament i curses necessito nova energia per encarar els darrers reptes de l'any i el blog espero m'ajudi a fer-ho tot més fàcil. La ilusió d'escriure sobre el que t'agrada i la possibilitat de que algú pugui llegir-ho segur que m'ajudarà a dur a bon terme els projectes futurs.

Doncs res més, brindem amb cava que avui inaugurem blog.
Llarga vida al meu blog!