domingo, 21 de noviembre de 2010

Media Maratón de Ripoll

Esta mañana gélida hemos corrido con mi cuñado y mi hermana la tradicional media maratón de Ripoll. Ayer nevó en el Ripollés y esta mañana ha amanecido fría tal como dicen la gente de Ripoll, el frío llega con la media maratón. 



Pues a las 10 y pocos minutos han dado el pistoletazo de salida y mi cuñado se ha ido per delante y yo me he quedado con mi hermana tal y como estaba previsto. Para los dos era su primera media maratón en una carrera y han cumplido con creces. A los tres kilometros miro el Garmin Forerunner 305 y veo que vamos a 5:36 el kilometro y pienso que mi hermana no será capaz de aguantar este ritmo hasta el final ya que me parece que su respiración es forzada, además ella antes de salir que cree un buen ritmo los 6 minutos el kilometro. Pues me equivoco y aún mejora el promedio. Ya llegando a Sant Joan de les Abadesses nos cruzamos con mi cuñado y para los tres es una bocanada de fuerza. 




Llegamos a Sant Joan y empieza la bajada donde sin darse cuenta mi hermana sube el ritmo hasta poner  el tiempo promedio en los 5 minutos y 32 segundos. Pero a partir del kilometro 14 el sol se esconde detrás de una fina nube y los dos notamos una bajada de la temperatura que hace que los últimos 5 kilometros sean algo pesados con alguna que otra sensación de frío y dolor en las piernas. Al final de las carreras son estos momentos los que te hacen valorar aún más cada reto. Y así es que llegamos a Ripoll. 

    

Al final los tres ganadores nos hemos merecido un buen caldito caliente y alguna infusión. Mi cuñado Francesc ha terminado con 1 hora 37 minutos y 7 segundos, magnífico. Y los hermanos Caba hemos terminado con 1 hora 58 minutos 17 segundos. Y no os negaré que al llegar a la plaza del Monasterio de Ripoll y ver la cara de alegría de mi hermana no me haya emocionado un poco. Es una campeona.


Ha sido un magnífico fin de semana en el Ripollés acabando con una fabulosa matinal atlética.

martes, 16 de noviembre de 2010

Conjuntivitis

Ayer os contaba que este fin de semana tenía media maratón en Ripoll y que sería con la família... vamos que pintaba todo muy bién. Pues está mañana me he despertado así, con el ojo izquierdo bastante jodido.

Estoy guapo verdad? El médico dice que tengo una conjuntivitis de caballo y que depende de la evolución pero me puedo pasar hasta 15 dias así. Crucemos los dedos y esperemos que sea menos y a ver si llegamos al domingo en buenas condiciones para correr con la family.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Descanso sin reposo

Llevo dos semanas de descanso y se me está poniendo muy bién. Sobretodo en la barriga! Pero tengo una família que está acostumbrada a que me pase los fines de semana corriendo y parece que a ellos mi descanso no se les está poniendo tan bién. Me explico, mi cuñado Cesc y mi hermana Roser me han inscrito a la media maratón de Ripoll de este domingo. Lo bueno es que ellos también correrán y nos olvidaremos de los ritmos y los tiempos finales, me lo voy a pasar en grande acompañando a mi hermana en su primera media maratón mientras mi cuñado corre por delante.
Y si con una media no había suficiente, Anna insiste en que me inscriba a la maratón de montaña de l'Ardenya en Santa Cristina de Aro el domingo 5 de diciembre. Pues ya veis, cuando me levanto temprano los fines de semana para ir a correr se queja porque la dejo sola y ahora que llevo dos fines de semana de relax me echa de la cama.
Que descanso sin reposo...

martes, 9 de noviembre de 2010

Translation

Hoy me he levantado con un comentario de Samy en el blog y me he dado cuenta que aunque amo el catalán, estoy cerrando puertas a quien no lo hable. Por lo que a partir de hoy me decido a escribir mis historias en castellano con el riesgo de hacer mil faltas ortográficas. Pues eso, a pasar un muy buen dia!

lunes, 1 de noviembre de 2010

Marató de Muntanya de Sant Llorenç Savall

El dia va començar liat amb el canvi d'hora, els telèfons moderns es canvien d'hora automàticament i si la nit abans jo ja l'havia canviat resulta que ho havíem fet per duplicat, sort que sempre hi ha el subconscient que t'alerta i et recorda que t'has de llevar, en definitiva em vaig despertar mitja hora més tard del previst. 

Dutxa i a esmorzar, i per la finestra de la cuina tot esmorzant només veig que pluja i vent, de fet molta pluja i molt vent. S'augurava una cursa passada per aigua i en condicions extremes. 

Després de recollir el dorsal i fer els darrers preparatius vaig cap a la sortida on escalfo una mica amb el Mep i em diu que ha vist el Pere Aurell i ens trobem de cara al Just Sociats. El primer vé de fer segon a la duríssima marató del Toubkal al Marroc i el Just ha acabat en cinquena posició de la Copa de Món de Curses de Muntanya, així doncs es presenta un podi de molt nivell. Tanmateix també veig a la sortida en Josep Maria Pijuan (primer classificat del circuit i la copa catalana de curses de muntanya) i el Pedrito també de Sant Llorenç que és una màquina. En definitiva molt ferro al tancat de sortida.

Tancat de sortida.
Som-hi!

Sortida a les 7:30h sota una petita pluja que ens acompanya intermitentment fins a la Mola. De seguida el Pedrito es posa davant a marcar el ritme, jo el segueixo a uns 15 metres de distància i darrera sento que pujen xerrant els 3 cracks que us he dit abans més l'Albert de l'equip fondistes del Solsonès. L'Albert m'avança i ens mantenim en aquesta situació fins a les Marines (aprox. km 8). Jo no m'ho crec, vaig amb els fora de sèrie! Evidentment a la que el terreny es posa una mica més tècnic marxen els cracks per davat i l'Albert i jo ens quedem junts fins a les Arenes. Aquí a les Arenes el grup de 4 de davant ens porten només entre un i dos minuts de diferència, inimaginable.

Pont de la Roca.

Però a partir de les Arenes realment la cursa es complica, senders estrets i tècnics, desnivells forts, pedreres on l'aigua corria per tot arreu i començo a notar el vent, el fred i la humitat pròpia d'un dia de dimonis. L'Albert es queda enrera i començo una carrera en solitari. Cap el kilometre 20 decideixo prendrem un Vitanadh Express per encarar els 4km de pujada a la Mola pel camí dels Monjos. I realment se'm posa fantàstic, pujo a la Mola sense parar, camino a la primera rampa però després ho faig tot corrent fins a dalt. La boira és espessa i la pluja molt forta degut a les ratxes de vent, en alguns moments penso què carai estic fent aquí i en aquestes condicions però per sort tiro del millor recurs per superar aquests moments i és pensar que estic fent el que més m'agrada en aquesta vida, per tant a correr i prou de menjar-me el tarro.

Les Arenes.

Em planto a dalt en 2 hores 14 minuts, dos minuts millor que l'any anterior i m'emociono en pensar que potser podré baixar de les 4 hores de cursa. La carena del Pagès la faig a fondo i la baixada cap a la Font del Llort amb molta precaució, poques vegades he vist aquesta canal tant relliscosa i perillosa. Baixo encongit i retenint per la por a caure i un cop a baix ja encarant el Marquet de les Roques me n'adono que els isquios em passen factura de baixar tant garrativat. Encaro les pujades de després del Marquet cap a Era Ventosa amb males sensacions i pensant que estic fluix i que no podré baixar de les 4 hores finals. Decideixo no mirar el rellotge i intentar portar un ritme que em permeti pujar bé després de cada baixada així evitant canvis de ritme bruscos i transicions musculars delicades en els canvis de desnivell. 

Al Marquet trobant els corredors de la 1/2.

Deixant el Marquet de les Roques.

La cosa funciona i faig els kilometres finals de baixada per la Vall d'Horta i la última pujada cap a la Creu de Ricó millor que el darrer any quan les rampes als isquios em van fer parar. Després de la Creu de Ricó només queda un senderet de baixada i pista ampla fins a Sant Llorenç. Un cop trepitjo l'asfalt torno a mirar el rellotge i veig que porto 3 hores i 58 minuts i apreto al màxim per entrar a meta en 3 hores 59 minuts i 12 segons i feliç, molt feliç. Baixar de les 4 hores és tot un èxit.

Arribada a la plaça de Sant Llorenç.

Els cracks han acabat... buf! Just Sociats 1er 3h 38m, Pere Aurell 2on 3h 41m, Pedrito 3er 3h 51m i Josep Maria Pijuan a uns segons del Pedro. I per mi la cinquena posició! 

Un any més la marató de Sant Llorenç ha demostrat ser equilibrada i dura al mateix temps, i com sempre  només cal felicitar a l'organització per la bona feina i donar les gràcies als voluntaris per la millor tasca. 

I felicitar també a uns quants Llorençans i amics... el Pere Santín, el Pere Calvet i el Ramón Casanovas que han fet la 1/2 amb molt bons temps, el Litu que ha fet la popular de 12km en menys d'1 hora i com sempre als ja veterans de la marató com el Mep i el Malàs que tot i problemes físics han acabat com autèntics lluitadors, el Jordi, l'Esteve, el Valentí, el Manolo i alguns novells com el Pep Silvestre i el Rogelio. Enhorabona a tots!

Fins l'any que vé!